PRIMAVERA
Esquerellincs de blau sobre Comelles
ens parlen de foixarda i romaní.
Guspires d'argelaga i peloselles
escatxiguen de groc l'ull del matí.
I els pics de sang que encenen les roselles,
i el verd intens del clot vora el molí,
i el blanc tan pur de cirerers i agrelles,
i els ulls que escapcen llum de cada bri.
El vent que ve de mar s'entortolliga
amb els dos-cents colors de la garriga:
"T'explicaré, potser, una endevinalla"
A Sant Amanç, el tren de les raberes
espessigalla els brots de les jonceres.
El cel, avui, és net de gra i de palla.
Avui, diumenge 14 de novembre del 2010, s'ha atorgat el 26è premi de poesia Miquel Martí i Pol a l'obra Natana, del poeta calderí Josep Fàbrega i Selva.El referent literari de Natana es troba en el Llibre d'Evast e Blanquerna, de Ramon Llull, i és la noia que els pares de Banquerna, Evast i Aloma, li adrecen perquè influeixi en la seva voluntat d'abraçar la vida de contemplació. Aquesta benintencionada temptativa dels pares no reïx en absolut; Blanquerna no es desvia de la seva intenció sinó que, per contra, convenç Natana perquè també ofereixi la seva vida al servei de Déu.Natana vol, en l'obra del poeta guardonat, significar la temptació vençuda en un context radicalment diferent o, encara més, la lluita per vèncer l'esquer que representa.
INGÈNUAMENT PROTOCOL·LARI
Enterraré l'estiu en dues àmfores;
l'una d'aram, amb els pecats comesos,
l'altra, de vidre emmascarat, amb somnis.
Les colgaré ben lluny l'una de l'altra
ben a recer del vent, entre les dunes.
Després me n'aniré, sense records,
pel vell camí del sol, cap a la posta.
Són fredes com el glaç les urnes buides.
D'AQUÍ ESTANT (no) ES VEU EL MAR
IV Premi Especial de Poesia Goleta i Bergantí 2009
Premi. Josep Fàbrega Selva, amb D'aquí estant no es veu el mar
1r accèssit. Eva Riera Pons, amb Banda sonora
2n accèssit. Miquel López Crespí, amb El mercuri dels espills
És una via morta la complanta
d'aquesta mar estèrilment perenne,
i el bategar incessant de les onades,
i el garbellar continu en les arenes,
i el ritme dels esculls, incabable,
i el vaivé allargassat de les marees,
i el sotrac sense límits de tanta aigua,
i els plomalls inquiets de l'escumera,
i tanta llum que es mor en la distància,
i tantes pors i tanta indiferència.
Té massa blau el mar, massa fondària.
És una capsa de records la mar,
que cova el pensament i que en fa néixer
el desig blau de perdurar en l'escuma
que mai no mor, estesa en les mirades.
És una capsa de records la sorra,
on es fa llum el pes d'una abraçada
i on cada estel que hi claven les gavines
és una espiga d'or que el vent recapta.
És una capsa de records la lluna
que no gosa allunyar-se de la platja
per por de fer-se sal i fer-se posta
deixatada al mirall brut de les algues.
Són una capsa de records les dunes,
allà on dos tamarius i tres baladres
bo i garbellant les ombres una a una
esgrafien amb verd la marinada.
És una capsa de records la vida.
PARLO D'ALOMA
(fragment del pròleg de Montserrat Altarriba)
El Josep, observador com és, capta qualsevol manifestació per petita que sigui i la fa perfum de bosc, murmuri d'aigua, sender que convida a avançar pels laberints del somni, amb una sensualitat que juga a cuit a amagar enfilada a la capçada d'un pi o per entre els malucs luxuriosos d'una orquídia. El seu món no divaga entre eufemismes ni utopies ensucrades. Aixafa amb seguretat el terreny que és seu i t'enganxa amb l'aura que desprèn Aloma gronxant-se en les lianes del pensament, i la fa metàfora, utopia de la llibertat, apareixent i desapareixent, passejant pel Parnàs, oracle dels déus, bevent aigua de Castàlia, musa que apaivaga la seva set d'amor però que deixa aquell regust de sal quan: "Se'm fa nit a les mans, i els ulls em pesen / i visc amb l'enyorança del teu rostre".
Tant gris fa mal als ulls, La pell demana
el record fresc d'Aloma a les parpelles
i aquell batec del vent sota la brusa
mentre em feia l'adéu davant de l'alba.
Ara la veig en l'aura que despulla
els marges rosegats de cada feixa.
BAGES
"Premi excursionisme 2009"
(fragment de la presentació del llibre)
Amb aquest llibre, fem una aposta singular i inèdita per a nosaltres: la d'editar un llibre bàsicament literari, un conjunt de poemes, en concret, que es relacionen però estretament amb el que dóna forma i especificitat a la comarca a la qual pertanyem. Creiem que és una aportació molt interessant al nostre bagatge cultural i que la qualitat i l'interès d'aquestes pàgines serviran per conèixer més profundament l'entorn bagenc.
Aquesta obra Bages, guardonada amb el premi Excursionisme de l'any 2009, ofereix la possibilitat d'endinsar-nos en el coneixement del territori per mitjà d'un llenguatge novador,enèrgic i dolç alhora però, sobretot, capaç de fer-nos arribar uns sentiments que moltes vegades no apreciem en tot el seu valor.
Secció d'estudis del CECB
SANT JOAN DE VILATORRADA
Com Joncadella:
un aplec, una dansa
i una bandera.
Les esperances
als Lledoners no dormen
fan migdiada.
SALLENT
Cremant la terra,
muntanyes de sal morta
creixen i creixen.
Sallent: ventalla
i el Cogulló, decrèpit,
torre de guaita.
CARDONA
Pont del diable
els Cardona, el romànic,
la mar salada.
Cardona enyora
mina, castell i el príncep
de la Minyona.
MANRESA
Turó del Carme
la Seu, el Pont, la Cova,
la Llum i l'Aigua.
Dilluns i tarda:
totes les veus i els ecos
de la comarca.
SIS DIES D'AGOST
Per a mi, és un motiu d'alegria veure publicada l'obra guanyadora del premi que porta el meu nom.
Vull remarcar que l'autor, Josep Fàbrega, és un home que coneix profundament la terra catalana i la llengua que s'hi parla. Hi ha, en el seu llibre, una saborosa riquesa de lèxic rural, acompanyada d'una exquisida sensibilitat poètica. També cal lloar l'eufonia dels versos i la gràcia del ritme. Estic segur que els lectors s'adonaran d'aquestes notables qualitats.
D'altra banda és un home que, com jo s'ha dedicat a les tasques d'ensenyament, amb la llibertat d'esperit que això comporta, en el contacte amb les noves generacions. Sens dubte, l'autoexigència i el rigor verbal que el treball a l'aula demana són trets visibles, també, en el savi poeta que ens ofereix SIS DIES D'AGOST.
Jordi Pàmies
DIA SEGON
LA COVA DEL CARGOLAIRE
És massa net el cel, i la despulla
del que mai no va ser ni llit ni casa
és un manyoc de fang de rocs i totxos
i algun filferro tort: morter de garsa.
El sutge, ataconat a les esquerdes,
encara cicatritza les nafralles
malmirroses d'un temps que ni s'atura
ni sap perdonar res, ni fer recapte
de greuges, de favors ni de foteses;
que, fora de la mort, tot galindaines.
DIA TERCER
És massa d'hora avui, quan des de casa
escolto l'aldarull d'un munt de gossos
que esparraquen la nit -la matinada,
que ja són quarts de set. Encara és fondo
el contrapès de l'ombra que s'enfila
cap a llevant; enllà, sota la lluna
que gairebé no hi és, de tan minvada.
El ronc d'un avió que ara s'allunya
deixa un ressò de trons que s'allargassa
cap aquell nord del somni que no arriba.
D'aquí a no res, la llum serà manyaga.
Ja neix el primer blau: vesteix la grisa
samarra d'un ponent brut de muntanyes
que no pot veure el mar. L'agost s'esfulla
Divendres 24 de setembre va tenir lloc la presentació del
llibre de poemes "Bages",
guardonat amb el Premi Excursionisme 2009,
de Josep Fàbrega i Selva.
L'acte va tenir lloc a la Sala d'actes del Centre Cultural del Casino.
La presentació va ser a càrrec d'Ignasi Perramon, regidor de cultura, Pau Pintado, president del CECB, i Josep Fàbrega i Selva autor del llibre .
